L’Audiència absol l’acusat de violar l’exparella durant tres mesos a Vidreres

D'esquenes, l'acusat de violar i maltractar la parella a Vidreres. Foto de judici a l'Audiència de Girona. Foto: ACN - Marina López
D'esquenes, l'acusat de violar i maltractar la parella a Vidreres. Foto de judici a l'Audiència de Girona. Foto: ACN - Marina López

L’Audiència ha absolt l’acusat de violar, maltractar, agredir i amenaçar l’exparella durant tres mesos al domicili que compartien a Vidreres. El processat s’enfrontava a 17 anys de presó

La sentència conclou que no hi ha prou proves que permetin corroborar el relat de la dona i decantin el cas cap a una condemna. Entre d’altres, el tribunal recull que la denunciant no presentava ferides compatibles amb les agressions que va descriure i que la filla d’ella, que també vivia a la casa, tot i veure com la parella es barallava contínuament, “mai va presenciar cap agressió ni amenaça”. A més, el tribunal subratlla que l’acusació tampoc va aportar testimonis que podrien haver “esclarit els fets” (com una assistent social o una psicòloga).

El cas que ara s’ha sentenciat es remunta a finals del 2016. Aleshores, acusat i víctima convivien en una casa de la urbanització Aiguaviva Parc de Vidreres. Segons sostenien les acusacions, entre octubre i desembre d’aquell any, l’acusat hauria maltractat la víctima i l’hauria arribada a forçar. Entre d’altres, al seu escrit, la fiscalia relatava que l’acusat humiliava la dona, que la va amenaçar amb un ganivet i que, en una ocasió, també la va arrossegar pels cabells fins al garatge i la va ruixar amb aigua freda. Després, l’hauria obligada a fer-li una fel·lació i l’hauria violada.

La dona va explicar que ell la controlava i l’amenaçava

Al judici, la versió de la dona va xocar frontalment amb la del processat. Ella va explicar que l’acusat la tenia sotmesa, que la controlava, que l’amenaçava i que l’agredia. També va relatar que, el dia que la va portar fins al garatge, li va començar a colpejar el cap amb un biberó. No va aturar-se fins que va veure que li sortia sang.

Per contra, el processat va negar totes les acusacions i va dir que no sabia per què la seva parella l’havia denunciat. Davant del tribunal, va explicar que la parella havia mantingut una relació “normal”, però que progressivament s’havia anat distanciant –aquí, les discussions eren constants- fins que van decidir separar-se.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Daniel Varona, absol l’acusat de tots els delictes que se li imputaven. En concret, s’enfrontava a una condemna de fins a 17 anys de presó per cinc delictes: un de maltractament habitual, dos de lesions i dos d’amenaces (aquests quatre, tots en l’àmbit de la violència contra la dona) i un darrer d’agressió sexual.

Sense elements que ho corroborin

El tribunal de la Secció Quarta, però, conclou que no hi ha prou elements que portin a condemnar el processat. D’entrada, l’Audiència subratlla que, en aquest cas, “l’única prova de càrrec” amb què compta és “la declaració de la víctima, despullada i desproveïda d’altres elements”. En aquest testimoni es basa “tota la càrrega incriminatòria”.

I després d’analitzar-la, l’Audiència diu que no hi ha prou proves que permetin corroborar el relat de la dona. Primer, perquè quan els metges la van examinar al gener del 2017 –és a dir, poc després dels fets- no van trobar “lesions físiques compatibles” amb les agressions que ella descrivia (puntades de peu, trepitjades, empentes contra vidres o els cops amb el biberó). “Forçosament, haurien d’haver deixat un rastre visible al cos de la víctima que no es veu a l’informe forense”, diu el tribunal.

Sense agressions ni amenaces

A més, la Secció Quarta també diu que, a l’hora de fonamentar l’absolució, “resulta destacable” el testimoni de la filla que ella tenia d’una relació anterior, i que també vivia al domicili d’Aiguaviva Parc. “Al judici, va declarar que l’acusat i la denunciant es barallaven contínuament, sense haver vist mai agressions d’aquell cap a la seva mare, ni tampoc amenaces”, diu la sentència. “A la sala li resulta difícil que, si la relació fos com la va descriure la denunciant, amb agressions i reiterades, la filla no hagués vist res”.

El tribunal també subratlla que l’acusació no va citar testimonis que podrien haver “esclarit els fets”. En aquests, una assistent social que hauria intervingut en el cas –segons va dir la denunciant- o la psicòloga que li va aconsellar presentar denúncia.

Per últim, l’Audiència diu que la declaració que va fer l’acusat, en què es va limitar a negar els fets, tampoc resulta estranya perquè “en un pla merament teòric, és molt complicat fer un relat d’una cosa que es diu que no ha passat”. Per això, davant les declaracions, el tribunal diu que no té “una plenitud probatòria que permeti donar els delictes per acreditats” i absol l’acusat.

Sigues el primer/a en comentar

Respon

Tu dirección de correo no será publicada.


*


*