Carme Ruscalleda: “la ratafia és com un perfum”

Carme Ruscalleda
Carme Ruscalleda

La cuinera Carme Ruscalleda és una de les protagonistes de la 38a festa de la ratafia. Durant el sopar de gala d’aquest divendres ha estat nomenada Confraressa d’Honor i, hores abans, ha ofert una xerrada amb el nom “Cuina i natura 2.0”, que ha omplert de gom a gom la sala d’actes de la biblioteca Joan Vinyoli. Hem conversat amb ella uns minuts.

D’on surt el nom de la xerrada d’avui, “Cuina i natura 2.0”?

Aquest nom surt de que la cuina i natura que aquest país sempre ha portat de bracet. Però ara és 2.0 perquè estan arribant productes de tot arreu, cada vegada coses més elaborades, més tècniques…Per tant, hem de continuar mantenint cuina i natura 2.0 amb aquesta conciència.

En la xerrada hi ha hagut algunes referències a la cuina oriental i tot fruit de la seva experiència al restaurant de Tòquio?

Correcte. Les cultures sempre sumen. I quan sortim, una de les postals amables que ens emportem és la gastronomia d’aquell lloc que visitem. Per això hem de mantenir la nostra. Perquè la nostra, a banda de ser molt interessant i saludable, és la postal que ens projecta al món. No parem de defensar-la i de fer exposició al món. No parem d’absorbir tot el que podem de fora. Nosaltres portem quinze anys treballant amb la cultura asiàtica encara que allà volen una cultura catalana però també ha entrat a la nostra mèdula elements molt interessants de la cultura asiàtica.

Comentàveu que la cuina suma, que uneix pobles, que és com la cultura…

Jo estic convençuda. Que ningú ho dubti. La cuina és cultura. I si estirem el fil de la història de la cuina del país que vulguis, ens explicaria la seva història. Per això és cultura. Realment presenta aquella gent que viu allà. I evidentment està a la nostra mà de consumir aquest producte. El missatge seria: estima aquesta herència culinària i practica-la. Perquè si la practiques no morirà mai.

Ara relativament poc que vau tancar el Sant Pau. Com ho heu paït?

Doncs d’una manera molt feliç perquè està passant tot allò que teníem planificat. No es tractava de tancar i parar, sinó de continuar actius. Actius a Tòquio, actius a Barcelona, a les escoles. Fem també molta comunicació amb les empreses. El nostre dia a dia és molt compromès, molt feliç. Aprenem molt. Que la clau més important d’aquesta vida és no parar d’aprendre.

A la xerrada també heu comentat la importància d’inculcar als més petits la necessitat que facin el que més els agrada.

És molt important buscar una professió que tinguis talent per fer-la i que et faci feliç. Perquè t’hauràs de passar moltes hores a la feina. Si gaudeixes mai et cansarà. Al contrari, sempre et donarà inputs per continuar millorant. I també dic que no hem de parar de formar aquesta canalla que creix, que sàpiga el valor dels aliments, que conegui molt aquesta natura per exigir el 2.0 que serà tant elaborat i exigir qualitat. Tindrem un producte elaborat de qualitat quan el client és exigent.

Com d’important creieu que és tot el moviment vegà, realfood etc.?

La clau és que posis a la llista de les coses interessants de la teva vida la cuina i la nutrició. Que no sigui només parar i posar benzina, si no contemplis tot el que hi ha al darrere. I que quan fas unes patates a la cassola puguis dir “les costelles són de tal carnisseria que porten els porcs de tal lloc, les patates són de l’hort de fulano i els tomàquets són de conserva de la meva veïna que me’ls va regalar”. Això és fantàstic i és una comunió amb la natura. Per fer això, per tronar aquests recursos, aquest gaudir, no només del menjar que és nutrició sinó de tot el que ho envolta, un ha de tenir la cuina i la nutrició a les coses interessants de la seva vida.

Quin paper juga la ratafia en la vostra manera de cuinar?

Realment és un producte interessant i complexe. És un producte que és ric i allà on l’utilitzes manarà. Per això he dit, atrevim-nos a jugar i a experimentar però sent prudents alhora. És com un perfum: si et passes de frenada tot serà ratafia. Si l’utilitzes en el punt just posarà en relleu tot el que hi hagi en aquella casola, en aquell rostit o en aquella vinegreta. Per tant, prudència però no paris de jugar.

Com heu rebut la proposta de la Confraria de fer de jurat en el concurs de ratafies?

Jo els acompanyaré. No tinc ni el talent ni els coneixements. Però sí que tinc capacitat organolèptica per dir la meva. Evidentment, el veredicte no serà el que jo decideixi. Hi ha gent molt experimentada en el món de la ratafia però em fa molta il·lusió acompanyar-los.

Coneixeu Santa Coloma i la Festa de la ratafia?

Coneixem Santa Coloma, la festa no. Havíem estat a la festa que feu del pa amb tomàquet i havíem tingut un discurs culinari. Som clients de Santa Coloma, de Trias i de Tuyarro. Fins i tot, un jove sastre ens havia fet vestits professionals però ara ja ho ha deixat. Per tant, en som consumidors.

Sigues el primer/a en comentar

Respon

Tu dirección de correo no será publicada.


*


*