Tres pobles de la Selva faran un estudi per localitzar habitatges buits

Contorns farà un estudi dels habitatges buits a tres pobles de la Selva
Contorns farà un estudi dels habitatges buits a tres pobles de la Selva. Foto: Contorns

Que l’accés a l’habitatge és un problema per a una part important de la ciutadania és una evidència. Que existeixen habitatges buits a gairebé tots els municipis del país, que ni es venen ni es lloguen, també ho és. I si parlem de poblacions petites i d’interior el problema s’agreuja.

En molts casos, aquests pobles han anat perdent habitants de forma progressiva. Entre altres motius, per la falta d’oportunitats laborals. Això s’acaba traduint en un envelliment crònic de la població i, de retruc, en l’abandonament de molts habitatges ja sigui per la mort del propietari o perquè ha marxat a viure en un altre lloc. Els pobles veuen com augmenta la taxa d’envelliment o, en el millor dels casos, el creixement de la població queda estancat. Tot plegat acaba per provocar l’envelliment físic del municipi, el que també significa una pèrdua de patrimoni.

Ara, cinc municipis de la demarcació entre els quals tres de la comarca de la Selva -Arbúcies, Sant Julià de Llor i Bonmatí i Amer- han rebut una subvenció de la Diputació de Girona per fer un estudi dels habitatges buits existents a la població. L’objectiu de l’estudi, impulsat per l’estudi d’Arquitectura Contorns, és “proposar escenaris de futur que permetin donar vida aquests municipis”, segons expliquen en un comunicat.

Maria Bosch, una de les arquitectes de Contorns, explica que la demanda d’habitatges en entorns rurals ha crescut:

“Tot això ho vam iniciar pre-pandèmia. Però segurament molta gent s’ha adonat que potser necessita estar més en contacte amb la natura, amb espais més amplis per viure i no quedar-te estancat en una ciutat. Segurament serà un dels pesos importants del retorn als pobles més petits. I, per tant, ens trobem que hi ha demanda d’aquests habitatges. El que també hem observat és que en els darrers anys el problema de l’habitatge a les ciutats encara és més important perquè hi ha més dificultat d’accés pel que fa al preu, per exemple. I per tant molta gent està sortint de les ciutats i tornant al món rural”.

L’Ariadna Serrano, també arquitecta de Contorns, explica que la reforma sempre és més sostenible que l’obra nova:

“En aquest cas creiem que té molt de valor perquè tot el que sigui reformar abans que construir de nou és sostenible. I, en aquest cas, sobretot en tots aquells pobles en els que el casc antic s’ha anat quedant envellit, el fet de poder-ho reformar i tornar-li a donar vida, fa que incentivi de nou la vida en aquests pobles”.

Els ajuts atorgats per la Diputació als consistoris per a la realització dels estudis oscil·len entre els 6.000 i 7.000 euros i tenen com a objectiu impulsar, fomentar i incentivar la planificació i desenvolupament de polítiques públiques d’habitatge per a garantir el dret a un habitatge digne.

Sigues el primer/a en comentar

Respon

Tu dirección de correo no será publicada.


*


*